Anem del plaer de jugar al plaer de pensar
La psicomotricitat entén l’infant com una unitat que engloba tota mena d’interaccions: físiques, cognitives, emocionals, relacionals, conscients, inconscients… envoltat d’un sistema de relacions familiars, culturals i escolars.
Amb el cos convivim, ens relacionem, ens emocionem, pensem i sentim durant tota la vida i en la seva estructura guardem tota la nostra història.
La psicomotricista reconeix l’infant, l’acompanya i l’ajuda a establir un diàleg de confiança i seguretat.
Dins el nostre treball terapèutic diferenciem tres apartats
PSICOLOGIA INFANTIL-JUVENIL
De 0 a 3 anysIndividual
És un treball individual que iniciem establint un vincle segur amb l’infant, acompanyant-lo a moure’s amb seguretat, establint una relació de confiança, fomentant l’estat d’alerta, ajudant a focalitzar la mirada, incentivant el nivell d’atenció…
AJUDA TERAPÈUTICA
De 3 a 12 anysIndividual o en petit grup
Acompanyem l’infant des del cos, a partir del joc espontani i emocionat, establint un vincle segur per tal d’afavorir l’afirmació de la seva personalitat, l’adaptació al seu entorn i ajudant-lo a ampliar la seva mirada per tal d’equilibrar les relacions amb els altres.
VINCLE I DIFERENCIACIÓ
D'1 a 6 anysInfant i referent
Són sessions que iniciem amb el nen i la persona referent per anar avançant en la vinculació amb l’infant. Acompanyem a pares i nens a trobar els límits de la relació que permeti a uns i altres trobar el lloc adequat dins la relació que els permeti avançar amb seguretat i harmonia.
En la nostra feina incidim en:
Mancances sensorials i motrius: emocionals, psicosomàtiques i de comportament.
Dèficits neuromotors: de l’esquema corporal, de la lateralitat, coordinació, control motor, reflexos.
Alteracions de la conducta i dificultats d’aprenentatge: inhibició, bloqueig, desatenció, conductes disruptives, fixació, pulsió, dispersió.
Bloqueig en la comunicació i la relació.
Inadaptació de l’entorn escolar i social.
Trastorns del desenvolupament: d’espectre autista, d’hiperactivitat, ansietat, depressió.
Què aconseguim:
Millorar les funcions neuromotrius: esquema corporal, coordinació, lateralitat, percepció, to, control motor…
Reforçar habilitats, competències i destreses, millorant interès per l’aprenentatge i l’adaptació a l’entorn.
Afavorir el camí cap a l’autonomia i la construcció de la identitat.
Reforçar el procés de maduració.
Assegurar la confiança i l’autoestima.
Equilibrar la inestabilitat emocional.
Incentivar la relació i la comunicació.
Afavorir la coherència entre els sistemes familiar, educatiu…
Som a prop teu!