La majoria del pares quan tenim un fill/a estem molt pendents dels estadis del seu desenvolupament, especialment durant els seus primers anys de vida. Els aspectes que acostumen a cridar més la nostra atenció són, en primer lloc, els relacionats amb el desenvolupament motriu (quan gateja i quan comença a fer les primeres passes) i posteriorment estem molt pendents del procés de desenvolupament del llenguatge (quan ens comença a entendre, quan diu les primeres paraules…). Durant aquest procés ens poden aparèixer dubtes amb relació a si el nostre fill/a evoluciona normalment, i fins i tot a vegades ens podem plantejar la conveniència de consultar a un especialista.
Però quins aspectes podem observar en el desenvolupament del llenguatge del nostre fill o filla?
1.- CAPACITAT COMUNICATIVA: tots podem establir relacions amb els altres per tal de poder intercanviar informació, desitjos i sensacions. En el nen/a, aquesta es comença a desenvolupar des del moment en què arriba a aquest món. Al llarg del seu primer any de vida i gràcies a les situacions quotidianes (l’hora del canvi de bolquer, el moment de la banyera, l’hora dels àpats…) el nen/a i l’adult comparteixen de forma natural i sistemàtica un cúmul de significats. El nen/a, abans de parlar, ja es comunica per mitjà del seu comportament com el plor, la mirada, el somriure i més endavant el gest i repetides vocalitzacions. El nen/a envia a l’adult missatges, qui els interpreta i els dona un significat verbalitzat que el nen/a anirà assimilant i incorporant. És a partir d’aquest intercanvi comunicatiu que el nen/a desenvoluparà de forma natural i progressiva el llenguatge.
2.- LLENGUATGE: és el codi de signes que utilitzem per comunicar-nos. El desenvolupament d’aquest codi inicialment implica associar paraules a tot allò que sentim i/o ens envolta (a tot allò que des de petits hem vist, sentit, tocat, experimentat).
El llenguatge es començarà a desenvolupar entre l’any i l’any i mig, moment que coincideix amb el desenvolupament simbòlic. A partir d’aquí hi haurà un desplegament lingüístic important, paral·lelament al qual s’estructurarà progressivament el pensament i s’incrementarà el coneixement. Aquest desplegament lingüístic continuarà al llarg de tota la vida, però és al voltant dels 6 anys (coincidint amb l’inici de l’etapa d’escolarització obligatòria —primària—), on generalment ja hi ha un llenguatge ben estructurat. El nen/a en aquesta edat pot establir converses riques en vocabulari i totalment entenedores sense errades gramaticals i amb tot el sistema de sons ben consolidat. Serà el moment en què el nen/a està preparat per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
3.- PARLA: té a veure amb la realització fonoarticulatòria personal i individual que cadascú fa de la seva llengua. Fa referència a la discriminació, categorització i organització dels sons (sistema fonètic-fonològic) propis de cada llengua o registre. El seu desenvolupament es produeix al llarg de l’etapa d’educació infantil, sobretot entre els 3 i 5 anys. Als 6 anys es considera que està acabat i consolidat.
COMUNICACIÓ, PARLA i LLENGUATGE
Moltes de les dificultats greus de comunicació i llenguatge se solen detectar abans de començar l’escola, i el mateix pediatra ja s’haurà preocupat de fer les orientacions oportunes i, si ho creu convenient, ens haurà adreçat al logopeda i/o a altres professionals.
Però per molts altres nens, el moment on els pares ens comencem a plantejar dubtes sobre si l’evolució és correcta, és quan el nostre fill/a comença l’etapa d’Educació Infantil (P3). És quan el/la nen/a entra a l’escola, que es veu envoltat per una dinàmica molt diferent a la que havia tingut fins ara a la Llar d’Infants i quan comença a relacionar-se més amb els altres nens i nenes. A més a més, cal tenir en compte que al llarg de P3 es produeixen canvis molt significatius en el desenvolupament del llenguatge, lligats amb els nous estímuls de la nova situació i amb la mateixa maduració del nen/a. És durant aquest primer curs escolar quan hi ha una arrencada important i aspectes que potser abans ens podrien preocupar s’acaben solucionant de forma natural. Cal remarcar que cada nen i nena es desenvolupa a un ritme diferent, i que un desenvolupament més precoç o més tardà no ha d’amoïnar-nos, ja que això no determina les aptituds que tindrà finalment l’infant.
És natural, però, que observem amb interès el desenvolupament del nostre fill o filla. I també és natural que fruit d’aquesta observació ens sorgeixin dubtes.
Com sabrem si aquests petits dubtes que se’ns plantegen com a pares mereixen la consulta a un especialista? A continuació tractaré de donar-vos pistes sobre quins són alguns dels signes que ens poden alertar sobre la conveniència d’una consulta.
- A finals de P3 (4 anys):
• Ús reduït del llenguatge, amb certes dificultats de relació amb els altres nens.
• Persistència de llenguatge pobre, amb vocabulari molt limitat i estructura gramatical poc correcta.
• Estancament en la categorització del sistema de sons, amb moltes dificultats de producció i de diferenciació (garbuix en l’ús, simplificació de les paraules, omissions, substitucions…).
Cal tenir present que fins als 3 anys i mig pot aparèixer un quequeig anomenat evolutiu o fisiològic provocat per aquest desplegament lingüístic important que es produeix en aquesta edat. En general a finals de P3 hauria d’haver desaparegut.
- A finals de P4 (5 anys):
• Dificultats en l’estructura de les frases, pobresa de vocabulari i dificultats en l’organització del discurs oral (a l’hora d’explicar una vivència, fer-se un embolic, utilitzar paraules genèriques en lloc del vocabulari adequat…).
• Dificultats en la realització i ús de diversos sons.
- A finals de P5 (6 anys):
• És el moment on el nen/a hauria de poder tenir un discurs oral mínimament estructurat tant en coherència (seqüenciació correcta de les idees) com en cohesió lingüística (preservar les regles gramaticals i ús del vocabulari adequat).- Quant a la parla, no hi hauria d’haver ja cap errada fonètica-fonològica. L’últim so que s’adquireix evolutivament parlant seria el de la [r]. Posaríem als 6 anys com a límit d’edat per anar a demanar ajuda a l’especialista. Serà important que a finals d’aquest curs el sistema fonològic estigui ben consolidat ja que serà necessari per realitzar de forma correcta els processos de lectura i escriptura.
En tots aquests casos, serà convenient fer una primera visita a l’especialista per poder-ne fer una valoració. A vegades també es considera la necessitat de realitzar proves addicionals, com per exemple una valoració auditiva, per tal de descartar possibles causes associades. Cal remarcar la importància d’un diagnòstic precoç, perquè aquest sovint augmenta les possibilitats d’èxit i simplifica les solucions.
En aquesta primera valoració us donaran les orientacions oportunes, i només en casos en què no hi ha senyals que el nen/a pugui reorganitzar els mecanismes per si sol/a i que, per tant, necessita una ajuda externa, se us aconsellarà un tractament.
Tot sovint, el paper de el/la logopeda és orientar les famílies, i facilitar la reorganització de situacions que poden afavorir el correcte desenvolupament del llenguatge dins l’àmbit familiar, com per exemple donar estratègies per afavorir l’intercanvi comunicatiu o donar pautes per estimular el llenguatge. Cal que no oblidem que el llenguatge es desenvolupa de forma natural i per contacte en els diferents intercanvis comunicatius on el nen/a participa activament al llarg de tot el procés de creixement… I naturalment nosaltres som una peça clau del seu entorn on actuem com a estímul i model.
Rosa Tardiu Cortada
Pedagoga i logopeda
Centre Psicopedagògic Pauta
Som a prop teu!