Tots els que som pares, intuïm la importància que té el llenguatge pel desenvolupament dels nostres fills. Si haguéssim de destacar algun motiu, segurament el primer que se’ns acudiria és que el llenguatge permet la comunicació i relació amb els altres. Però el llenguatge és molt més que una eina de comunicació, perquè a més permet organitzar el pensament i esdevé l’eina fonamental per construir futurs aprenentatges.

Conscients d’això, la majoria dels pares estem molt motivats per afavorir al màxim el desenvolupament del llenguatge en els nostres fills/es. Malgrat que tots ho fem el millor que sabem, podem seguir algunes pautes per fer-ho de forma més efectiva.

És important remarcar que el llenguatge es desenvolupa de forma natural, espontània i gairebé inconscient, sempre gràcies a la interacció i relació amb els que ens envolten.

Quan el nostre fill o filla és molt petit o petita, no sempre som del tot conscients que durant les diferents rutines del dia a dia (a l’hora de menjar, del bany, del canvi de bolquer…), no només ens relacionem i comuniquem amb ell/a, sinó que alhora estem contribuint de manera activa al desenvolupament del seu llenguatge.

En aquests inicis, la comunicació esdevé un procés asimètric on l’adult porta la iniciativa. Són situacions on els pares donem respostes diferents i adaptades segons el comportament del nostre fill/a. Així per exemple, quan plora interpretem el seu malestar i quan comença a fer les primeres produccions orals poc comprensibles les sobreinterpretem atribuint-hi un significat. Serà l’ús del nostre llenguatge en aquestes situacions on verbalitzem accions i pensaments, el que activarà i estimularà el llenguatge en el nostre fill/a.

Més endavant, quan el nen/a ja comença a dir les primeres paraules i a fer les primeres estructures de llenguatge, les situacions de comunicació amb ell/a estan més vinculades al fet de compartir una determinada activitat o acció. Seria el cas per exemple de l’estona del conte o de joc. Són situacions on la varietat i riquesa lingüística en són característiques.

Cal tenir present però, que no només és important aprofitar aquestes estones de comunicació per parlar molt als nens, sinó que també cal fer-ho de forma adequada i precisa.

Així, en aquests inicis del procés del desenvolupament del llenguatge en el nostre fill/a (entre 0 i 3 anys aproximadament), és important tenir clar que cal utilitzar un vocabulari i unes estructures lingüístiques correctes i precises, que contribueixin de forma efectiva a aquest desenvolupament. Cal evitar les estructures simplificades (parla infantil: ‘mama contenta’ per la mama està contenta), els diminutius (‘tovalloleta’, ‘petiteta’…), les onomatopeies que substitueixen el nom o acció (‘miau’ per gat o ‘fem xip xap’ per anar a banyar-nos), els termes imprecisos que actuen com a comodí a diferents situacions però que en realitat no puntualitzen ni indiquen res en concret (‘aquí’, ‘això’, ‘allò’…), o utilitzar gestos indicatius (assenyalar) enlloc de nomenar. Si no ho fem així, estarem donant un model inexacte.

Cal però tenir present que el ritme maduratiu en adquisició del llenguatge pot variar d’un nen/a a un altre. En cas que el nostre fill/a mostri un ritme més lent respecte als altres nens/es, els comportaments que hem anomenat com a contraproduents també són un error. Ens equivocaríem pensant que faciliten o ajuden al seu desplegament lingüístic. És important que davant dificultats per adquirir i processar llenguatge, la informació i el model que donem sigui el correcte.

A mida que l’infant creix, canvien les situacions amb què ens comuniquem amb ell. Aquestes ja no estan tan lligades a les rutines del dia a dia o a activitats d’interès natural (com serien els contes i els jocs), on el vocabulari i les estructures lingüístiques solen ésser senzilles, repetitives i previsibles. En edats més avançades, les converses són més elaborades i guanyen en complexitat en quant a temàtica, vocabulari i estructures. A més a més, ara ja no només és l’adult qui proposa, el diàleg esdevé més simètric.

És positiu, doncs, mantenir totes les converses que puguem amb els nostres fills/es. Cal que aprofitem les estones de diàleg amb ells per compartir diferents aspectes: preocupacions, emocions, vivències, planificació de tasques, resolució de conflictes… En aquestes estones, cal donar-los-hi el protagonisme i l’oportunitat de participar. És important no anticipar-nos a les seves respostes i no donar per sabuda la informació que ens volen transmetre. Hem de donar-los l’espai i el temps que necessiten perquè es puguin ‘explicar’. Però no només és important que siguin ells qui expliquin, cal que rebin també informació que ells hauran de processar i emmagatzemar per poder-la utilitzar més endavant. Per tant, si el nostre fill/a està molt cansat/da i no pot explicar el què ha fet a l’escola al llarg del dia, els pares podem explicar com ha anat el dia a la feina, o potser si ens ’ha passat alguna cosa que pugui ser del seu interès. D’aquesta manera, segur que donem peu, per més endavant, a que ell faci el mateix amb nosaltres. És una manera de promoure l’interès per comunicar.

Un altre aspecte important és la qualitat del model lingüístic que nosaltres com a pares oferim i donem al nostre fill/a. Hem de tenir cura de com ens expressem. És important ser curosos en el contingut semàntic (o pròpiament dit vocabulari), en l’estructura correcta de la frase i del discurs (gramaticalitat morfosintàctica) i en la producció correcta de les paraules (aspecte fonètic-fonològic). Així, no dubtem a l’hora d’emprar termes poc usuals i a l’hora de realitzar raonaments elaborats. La varietat temàtica a les converses no només ofereix al nen/a l’accés a nou vocabulari i la possibilitat de reorganitzar i renovar la seva informació lingüística acumulada, sinó també facilita l’accés a nous coneixements. Pensem que els nens/es són com esponges i que no cal subestimar-los.

És important doncs que parleu molt amb els vostres fills/es, des de ben petits/es, utilitzant paraules i estructures correctes, i que aneu elaborant discursos més complexes a mida que creixin…

Els pares hem de ser el model a seguir també en l’àmbit lingüístic.

Rosa Tardiu i Cortada
Pedagoga i logopeda
Centre Psicopedagògic Pauta